La civilització occidental ignora la mort i oculta el fracàs i el patiment. Segons Elizabeth Kübler-Ross, la negació de la mort i el patiment és responsable del buit en la vida de les persones, del fet de viure sense un objectiu.
Ens podríem preguntar si es necessària una pedagogia del a mort. Per què eduquem en la sexualitat i no en la mort? La mort és inherent a les persones. Des que naixem estem destinats a morir. Per què negar-ho i ocultar-ho als nens ?
Jaspers es pregunta per què educar sexualment i no tanalògicament. Educar tanatològicament comporta sentiments i emocions com a tristesa, enuig… però Per aquesta raó hem de callar i negar?
Yalom, per a explicar el fenomen de la negació, sosté que el ser humà sap que és mortal, i vulnerable. Des de xicotets tenim la sensació de perill enfront de la pròpia supervivència perquè som finits. Enfront d'esta angoixa, el ser humà desenrotlla mecanismes de defensa psicològica:
Mireu la presentació i podreu veure les diferents concepcions de la mort i el seu tractament en xiquets.
Ara penseu, és necessària una pedagogia de la mort?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada